Aquest any vaig arribar ben d’hora a Navarcles i em vaig situar en una molt bona posició de sortida. Tot i això a les 8.06 es dona el tret de sortida i tothom surt com un coet com si allò fossin els mundials. Vulguis o no et piques i com ja anava amb la idea de intentar apretar al principi, doncs em planto al quilòmetre 30-35 amb una mitja de 20. Fins aquí el track no es massa dur i se que el més dur es ara i fins el quilomètre 55. I si, ho va ser, tot i que ja vaig baixar el ritme per regular, les pujades als Boixaadors i a Castelltallat son realment dures, ja a ple sol i amb un terreny de pedra que fa que el desgast sigui encara major.
Comença la baixada i penso que podrem recuperar i descansar però un amago de rampa em fa veure que realment arribem tocats. Per rematar-ho, el terreny fa baixada però per trams es camí trencat i no pots ni anar ràpid ni recuperar masses forces.
Un cop a Callus la ruta és més bona, però ja al quilòmetre 70 em comencen a fer mal els dos genolls en una zona que mai m’havia causat cap problema. En fi, la cosa va a pitjor i no em permet rodar àgil. Llàstima perquè es un terreny que em conec i hagués pogut rodar bé, però amb aquest dolor només puc anar fent sense apretar massa. Mentalment, sem fa dur arribar fins a Navarcles i al arribar és tota una alliberació.
La marca, 6h 32m, 20m menys que l’any anterior, però amb un regust amarg per no haver pogut apretar al final i deixar-ho en 6h 15m aprox.
Sobre la ruta, per mi més trencacames que la del 2010 i per pitjors pistes... l’any vinent repetirem si tot va bé i la idea seria atacar les 6 hores, però cal entrenar més per això.
