Tota la ruta presenta uns paisatges espectaculars. La primera part és més senzilla però la part final és la més dura degut al pendent i a l'altitud.
Un cop al cim vam estar uns moments al cràter (poso la foto del mateix) i vam baixar pel telefèric.
dimecres, 29 de juliol del 2009
PUJADA AL TEIDE
Durant l'estiu del 2008 vam aprofitar l'estada a Tenerife per pujar al Teide. En total son uns 10 quilometres amb un desnivell acumulat d'uns 1500 metres. El cim està a 3800 metres aprox.
Tota la ruta presenta uns paisatges espectaculars. La primera part és més senzilla però la part final és la més dura degut al pendent i a l'altitud.
Un cop al cim vam estar uns moments al cràter (poso la foto del mateix) i vam baixar pel telefèric.
Tota la ruta presenta uns paisatges espectaculars. La primera part és més senzilla però la part final és la més dura degut al pendent i a l'altitud.
Un cop al cim vam estar uns moments al cràter (poso la foto del mateix) i vam baixar pel telefèric.
PR 1 - VEREDA DO AREEIRO (MADEIRA)
Bé, mentres sembla que em vaig recuperant dels cops m'he animat a posar alguna ruta de senderisme que hem fet els últims anys.
Aquesta, en concret,la vam fer en un viatge a Madeira al 2006. L'illa em va encantar i vam aprofitar per fer aquest sender, força exigent. El vam fer molt xino xano descansant i mirant molt el paisatge. Aquesta ruta uneix els dos pics més alts de la illa, per sobre dels 1800 metres.
En total son uns 14 quilometres. Podeu mirar les dades i l'elevació si cliqueu, com sempre, en els menús de sota el mapa.
Aquesta, en concret,la vam fer en un viatge a Madeira al 2006. L'illa em va encantar i vam aprofitar per fer aquest sender, força exigent. El vam fer molt xino xano descansant i mirant molt el paisatge. Aquesta ruta uneix els dos pics més alts de la illa, per sobre dels 1800 metres.
En total son uns 14 quilometres. Podeu mirar les dades i l'elevació si cliqueu, com sempre, en els menús de sota el mapa.
dilluns, 27 de juliol del 2009
VOLTA PER AVINYÓ I ARTÈS
Sun, Jul 26, 2009 - 40.17 km [Ciclismo]
40.17 km en 03:08:07 horas a 12.80 km/h
Ahir vam tenir una ruta plena de complicacions, d’aquestes que quan arribes a casa penses que millor no haver sortit. La idea era tirar cap a Artés per anar direcció Horta d’Avinyó i allà agafar direcció els Clapers. Just abans d’arribar hi ha el trencall on podem triar anar cap a la zona d’Artés i Calders o seguir en direcció Vic i l’Estany. La idea era anar cap a Artés i per allà allargar la ruta segons el temps.
Tot es va torçer quan al creuar la masia que hi ha passant Sant Marti de Serraïma en direcció a Fussimanya, els amos tenen la brillant idea de tenir 6 o 7 gossos sense cap mena de morrió ni res. Els gossos son Rotweillers i Pastos Alemanys i quan van sortir tots com bojos, vam tirar enrere perquè qualsevol se la juga a creuar el camí. No entenc com en un camí marcat com a GR algú pot tenir aquests animals lliurement i es quedi tranquilíssim posant el cartellet de “peligro, cuidado con los perros”. En fi, incomprensible.
El fet és que em va trencar els plans i vam tirar per un camí que no havia fet mai que també anava a parar cap a Avinyó. Simplement per pura intuició. El camí està molt bé i va a parar just a darrere de Horta d’Avinyó. Aquí més problemes. Hi havia dos posibles camins que havien de sortir a la carretera però al no saber quin i semblar que tots dos donaven al pati de darrere de les cases, primer vaig probar un, llavors un altre, i quan ja vaig veure que havia de tirar per un perquè l’altre era privat, vaig voler passar caminant per si de cas també era privat i sortien més gossos. I aquí és quan em vaig oblidar completament dels pedals automàtics i em vaig caure mort amb la bici a sobre. Resultat, la mà amb un esguinç, contusió molt forta al genoll i torçada de tormell important. Per sort sembla que no hi ha res de lligaments, etc.
En aquell moment pitjor no podia anar la sortida, però al veure que podia pedalar vaig decidir sortir i seguir endavant. Vaig creuar caminant la zona de la casa i efectivament era camí i sortia a la carretera.
Allà vam seguir la ruta cap als Clapers però ràpid vaig veure que el dolor no es passava i que calia tornar cap a casa. Tot i així el camí més recte era tirar cap a Artés i així ho vam fer. Vam passar per l’Urbisol i direcció a Artés. Hi ha un trencall on pots triar si fer 13 kms o 6 kms per anar cap a Artés. Al anar com anavem, vaig agafar el curt, i va ser un altre error, ja què aquest camí es va convertir en un sender impracticable amb bici i on deu fer anys que no passa ningú. Amb herbes que arriben fins al metre i mig i on no es distingeix ni el camí. Bici a sobre i coix anar tirant fins veure la llum. Segur que el camí llarg almenys era de pista!!! :(
Després de fer 3 o 4 kms caminant vaig arribr per fi a Artés i d’allà carretera per fi fins a Sallent.
En resum, el camí cap a Fussimanya el descarto per sempre per culpa de l’impresentable de la masia i els seus gossos, i sempre que agafi rutes cap a Avinyó anirem pel camí alternatiu que vam agafar. Ara ja sabem per on es surt i d’allà hi ha moltes rutes noves per fer per la zona de Moià i Artés.
A part, toca fer repòs absolut i esperar que al genoll només sigui la contusió i en pocs dies estigui bé. El més preocupant és a la mà, ja què crec que estaré mínim 15 dies sense poder agafar de nou la btt.
40.17 km en 03:08:07 horas a 12.80 km/h
Ahir vam tenir una ruta plena de complicacions, d’aquestes que quan arribes a casa penses que millor no haver sortit. La idea era tirar cap a Artés per anar direcció Horta d’Avinyó i allà agafar direcció els Clapers. Just abans d’arribar hi ha el trencall on podem triar anar cap a la zona d’Artés i Calders o seguir en direcció Vic i l’Estany. La idea era anar cap a Artés i per allà allargar la ruta segons el temps.
Tot es va torçer quan al creuar la masia que hi ha passant Sant Marti de Serraïma en direcció a Fussimanya, els amos tenen la brillant idea de tenir 6 o 7 gossos sense cap mena de morrió ni res. Els gossos son Rotweillers i Pastos Alemanys i quan van sortir tots com bojos, vam tirar enrere perquè qualsevol se la juga a creuar el camí. No entenc com en un camí marcat com a GR algú pot tenir aquests animals lliurement i es quedi tranquilíssim posant el cartellet de “peligro, cuidado con los perros”. En fi, incomprensible.
El fet és que em va trencar els plans i vam tirar per un camí que no havia fet mai que també anava a parar cap a Avinyó. Simplement per pura intuició. El camí està molt bé i va a parar just a darrere de Horta d’Avinyó. Aquí més problemes. Hi havia dos posibles camins que havien de sortir a la carretera però al no saber quin i semblar que tots dos donaven al pati de darrere de les cases, primer vaig probar un, llavors un altre, i quan ja vaig veure que havia de tirar per un perquè l’altre era privat, vaig voler passar caminant per si de cas també era privat i sortien més gossos. I aquí és quan em vaig oblidar completament dels pedals automàtics i em vaig caure mort amb la bici a sobre. Resultat, la mà amb un esguinç, contusió molt forta al genoll i torçada de tormell important. Per sort sembla que no hi ha res de lligaments, etc.
En aquell moment pitjor no podia anar la sortida, però al veure que podia pedalar vaig decidir sortir i seguir endavant. Vaig creuar caminant la zona de la casa i efectivament era camí i sortia a la carretera.
Allà vam seguir la ruta cap als Clapers però ràpid vaig veure que el dolor no es passava i que calia tornar cap a casa. Tot i així el camí més recte era tirar cap a Artés i així ho vam fer. Vam passar per l’Urbisol i direcció a Artés. Hi ha un trencall on pots triar si fer 13 kms o 6 kms per anar cap a Artés. Al anar com anavem, vaig agafar el curt, i va ser un altre error, ja què aquest camí es va convertir en un sender impracticable amb bici i on deu fer anys que no passa ningú. Amb herbes que arriben fins al metre i mig i on no es distingeix ni el camí. Bici a sobre i coix anar tirant fins veure la llum. Segur que el camí llarg almenys era de pista!!! :(
Després de fer 3 o 4 kms caminant vaig arribr per fi a Artés i d’allà carretera per fi fins a Sallent.
En resum, el camí cap a Fussimanya el descarto per sempre per culpa de l’impresentable de la masia i els seus gossos, i sempre que agafi rutes cap a Avinyó anirem pel camí alternatiu que vam agafar. Ara ja sabem per on es surt i d’allà hi ha moltes rutes noves per fer per la zona de Moià i Artés.
A part, toca fer repòs absolut i esperar que al genoll només sigui la contusió i en pocs dies estigui bé. El més preocupant és a la mà, ja què crec que estaré mínim 15 dies sense poder agafar de nou la btt.
diumenge, 19 de juliol del 2009
VOLTA FINS A CALLÚS
Sun, Jul 19, 2009 - 60.25 km [Ciclismo]
60.25 km en 03:45:37 horas a 16.00 km/h
Avui hem fet una ruta de bastants quilometres en plan familiar amb el meu nebot i el meu cunyat. He sortit de Sallent i ens hem trobat al Parc de l'Agulla. D'allà hem anat fins a Callús per la part de Santpedor, passnt per la zona cremada recentment en un incendi (una llàstima!). Hem parat a esmorzar una mica i llavors hem tirat cap a Sant Joan per la zona de Cal Rojas i hem pujat passant per la presó fins al Parc de l'Agulla, fent un trosset de la Sèquia. Allà ens hem separat i he tornat creuant els camps de nou fins a Santpedor per anar per Brugueroles cap a Sallent.
En total 60 quilòmetres a un ritme mig bastant tranquil. El perfil de la ruta no té massa dificultats i es fa sense problemes.
Avui tot just era la tercera sortida amb la nova BTT i comença a estar ja tot bastant rodat (frens sobretot) i ens anem acostumant a ella. Per ara, tot perfecte i sense problemes.
60.25 km en 03:45:37 horas a 16.00 km/h
Avui hem fet una ruta de bastants quilometres en plan familiar amb el meu nebot i el meu cunyat. He sortit de Sallent i ens hem trobat al Parc de l'Agulla. D'allà hem anat fins a Callús per la part de Santpedor, passnt per la zona cremada recentment en un incendi (una llàstima!). Hem parat a esmorzar una mica i llavors hem tirat cap a Sant Joan per la zona de Cal Rojas i hem pujat passant per la presó fins al Parc de l'Agulla, fent un trosset de la Sèquia. Allà ens hem separat i he tornat creuant els camps de nou fins a Santpedor per anar per Brugueroles cap a Sallent.
En total 60 quilòmetres a un ritme mig bastant tranquil. El perfil de la ruta no té massa dificultats i es fa sense problemes.
Avui tot just era la tercera sortida amb la nova BTT i comença a estar ja tot bastant rodat (frens sobretot) i ens anem acostumant a ella. Per ara, tot perfecte i sense problemes.
diumenge, 12 de juliol del 2009
RUTA FINS TALAMANCA
Mon, Jul 11, 2009 - 52.95 km [Ciclismo]
52.95 km en 03:25:30 horas a 15.50 km/h
Ahir vam anar a fer una ruta bastant dura apropant-nos fins a Talamanca seguint la ruta que segueix la riera de Mura. Les rampes per arribar a Talamanca son bastant dures i es van fer bastant exigents. Sobretot el petit tram de ciment un cop deixem el trencall cap a Mura a mà dreta i seguim fins a Talamanca. Per arribar fins aquí ens apropem fins a Sant Benet i llavors pujem la muntanya per arribar a la carretera de Navarcles-Talamanca. Allà baixem de nou a la pista que ja ens porta a Talamanca si seguim els cartells indicatius. Quan arribem a Talamanca portem 28 quilòmetres i ens adonem que hem punxat la roda, així que parada tècnica per arreglar-ho.
Un cop a Talamanca, vam baixar per la carretera fins a Navarcles per guanyar temps perquè el sol començava a acabar-se. A Navarcles sortim pel pont vell i tornem a agafar pista per creurar els camps i passar per Menfis i agafar de nou la carretera secundaria cap a Sallent. D'aquesta manera anem molt més ràpid i arribem encara de dia.
La setmana vinent intentarem fer dos sortides, una curta i una llarga. A veure si el temps i la feina ens ho permet.
52.95 km en 03:25:30 horas a 15.50 km/h
Ahir vam anar a fer una ruta bastant dura apropant-nos fins a Talamanca seguint la ruta que segueix la riera de Mura. Les rampes per arribar a Talamanca son bastant dures i es van fer bastant exigents. Sobretot el petit tram de ciment un cop deixem el trencall cap a Mura a mà dreta i seguim fins a Talamanca. Per arribar fins aquí ens apropem fins a Sant Benet i llavors pujem la muntanya per arribar a la carretera de Navarcles-Talamanca. Allà baixem de nou a la pista que ja ens porta a Talamanca si seguim els cartells indicatius. Quan arribem a Talamanca portem 28 quilòmetres i ens adonem que hem punxat la roda, així que parada tècnica per arreglar-ho.
Un cop a Talamanca, vam baixar per la carretera fins a Navarcles per guanyar temps perquè el sol començava a acabar-se. A Navarcles sortim pel pont vell i tornem a agafar pista per creurar els camps i passar per Menfis i agafar de nou la carretera secundaria cap a Sallent. D'aquesta manera anem molt més ràpid i arribem encara de dia.
La setmana vinent intentarem fer dos sortides, una curta i una llarga. A veure si el temps i la feina ens ho permet.
dimecres, 8 de juliol del 2009
ESTRENA DE NOVA BTT
Avui hem fet l'estrena de la nova BTT. Després de dos anys amb una BTT estandar, em vaig decidir a comprar una BTT de gamma tirant a alta.
La presa de contacte ha anat molt bé, fent un recorregut d'uns 20 kms en 50 minuts a una mitja de 23-24 km/h intentant anar bastant fort. El perfil pla amb 50 % carretera. La veritat és que la bici va increible, molt àgil (10 kg) i amb una arrancada molt ràpida.
Ara falta provar una ruta més llarga amb un perfil de montanya. Tot fa indicar que en aquest perfil encara anirà molt millor!!!
La BTT es una KTM Race Carbon Limited Edition amb els seguents components:
.- Forquilla Rock Shock Reba Race a 100 de recorregut
.- Tija, potencia i manillar Ritchey Comp.
.- Tota la transmissió Shimano XT
.- Frens Shimano XT
.- Seient Selle Italia Filante
.- Llantes DT Swiss
.- Roda davantera IRC MIBRO TUBELESS 1.95 i darrera IRC SERAC TUBELESS 1.95
.- Pedals Shimano PD520
.- Pes total: 10 kg aprox.
La presa de contacte ha anat molt bé, fent un recorregut d'uns 20 kms en 50 minuts a una mitja de 23-24 km/h intentant anar bastant fort. El perfil pla amb 50 % carretera. La veritat és que la bici va increible, molt àgil (10 kg) i amb una arrancada molt ràpida.
Ara falta provar una ruta més llarga amb un perfil de montanya. Tot fa indicar que en aquest perfil encara anirà molt millor!!!
La BTT es una KTM Race Carbon Limited Edition amb els seguents components:
.- Forquilla Rock Shock Reba Race a 100 de recorregut
.- Tija, potencia i manillar Ritchey Comp.
.- Tota la transmissió Shimano XT
.- Frens Shimano XT
.- Seient Selle Italia Filante
.- Llantes DT Swiss
.- Roda davantera IRC MIBRO TUBELESS 1.95 i darrera IRC SERAC TUBELESS 1.95
.- Pedals Shimano PD520
.- Pes total: 10 kg aprox.
dilluns, 6 de juliol del 2009
DE GAIÀ FINS A SANT MARTÍ DE SERRAÏMA
Mon, Jul 06, 2009 - 44.05 km [Ciclismo]
44.05 km en 02:56:10 horas a 15.00 km/h
Avui hem aprofitat que teníem festa per fer una ruta apropant-nos fins a Gaià. Hem sortit des de Sallent en direcció la Masia de l'Abellar. És un tram que fem sovint on hi ha una mica de pujada a l'inici, i un tram de pla que es fa molt bé. Un cop estem a la carretera de Gaià a Navàs, hem buscat el camí per arribar a Gaià. En el track s'observa que ens hem colat un parell de vegades, però finalment hem arribat a Gaià. D'allà, tornem a l'Abellar per carretera per anar fins a Cornet per pista i tornar cap a Sallent per la zona d'Avinyó. Per allargar una mica la ruta ens hem acostat fins a Sant Martí de Serraïma i llavors baixada fins a Sallent.
Ha quedat una ruta força maca amb bones vistes i amb un perfil bastant equitatiu entre pla, pujada i baixada.
44.05 km en 02:56:10 horas a 15.00 km/h
Avui hem aprofitat que teníem festa per fer una ruta apropant-nos fins a Gaià. Hem sortit des de Sallent en direcció la Masia de l'Abellar. És un tram que fem sovint on hi ha una mica de pujada a l'inici, i un tram de pla que es fa molt bé. Un cop estem a la carretera de Gaià a Navàs, hem buscat el camí per arribar a Gaià. En el track s'observa que ens hem colat un parell de vegades, però finalment hem arribat a Gaià. D'allà, tornem a l'Abellar per carretera per anar fins a Cornet per pista i tornar cap a Sallent per la zona d'Avinyó. Per allargar una mica la ruta ens hem acostat fins a Sant Martí de Serraïma i llavors baixada fins a Sallent.
Ha quedat una ruta força maca amb bones vistes i amb un perfil bastant equitatiu entre pla, pujada i baixada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
