VOLTA PER AVINYÓ I ARTÈS

Sun, Jul 26, 2009 - 40.17 km [Ciclismo]
40.17 km en 03:08:07 horas a 12.80 km/h

Ahir vam tenir una ruta plena de complicacions, d’aquestes que quan arribes a casa penses que millor no haver sortit. La idea era tirar cap a Artés per anar direcció Horta d’Avinyó i allà agafar direcció els Clapers. Just abans d’arribar hi ha el trencall on podem triar anar cap a la zona d’Artés i Calders o seguir en direcció Vic i l’Estany. La idea era anar cap a Artés i per allà allargar la ruta segons el temps.
Tot es va torçer quan al creuar la masia que hi ha passant Sant Marti de Serraïma en direcció a Fussimanya, els amos tenen la brillant idea de tenir 6 o 7 gossos sense cap mena de morrió ni res. Els gossos son Rotweillers i Pastos Alemanys i quan van sortir tots com bojos, vam tirar enrere perquè qualsevol se la juga a creuar el camí. No entenc com en un camí marcat com a GR algú pot tenir aquests animals lliurement i es quedi tranquilíssim posant el cartellet de “peligro, cuidado con los perros”. En fi, incomprensible.
El fet és que em va trencar els plans i vam tirar per un camí que no havia fet mai que també anava a parar cap a Avinyó. Simplement per pura intuició. El camí està molt bé i va a parar just a darrere de Horta d’Avinyó. Aquí més problemes. Hi havia dos posibles camins que havien de sortir a la carretera però al no saber quin i semblar que tots dos donaven al pati de darrere de les cases, primer vaig probar un, llavors un altre, i quan ja vaig veure que havia de tirar per un perquè l’altre era privat, vaig voler passar caminant per si de cas també era privat i sortien més gossos. I aquí és quan em vaig oblidar completament dels pedals automàtics i em vaig caure mort amb la bici a sobre. Resultat, la mà amb un esguinç, contusió molt forta al genoll i torçada de tormell important. Per sort sembla que no hi ha res de lligaments, etc.
En aquell moment pitjor no podia anar la sortida, però al veure que podia pedalar vaig decidir sortir i seguir endavant. Vaig creuar caminant la zona de la casa i efectivament era camí i sortia a la carretera.
Allà vam seguir la ruta cap als Clapers però ràpid vaig veure que el dolor no es passava i que calia tornar cap a casa. Tot i així el camí més recte era tirar cap a Artés i així ho vam fer. Vam passar per l’Urbisol i direcció a Artés. Hi ha un trencall on pots triar si fer 13 kms o 6 kms per anar cap a Artés. Al anar com anavem, vaig agafar el curt, i va ser un altre error, ja què aquest camí es va convertir en un sender impracticable amb bici i on deu fer anys que no passa ningú. Amb herbes que arriben fins al metre i mig i on no es distingeix ni el camí. Bici a sobre i coix anar tirant fins veure la llum. Segur que el camí llarg almenys era de pista!!! :(
Després de fer 3 o 4 kms caminant vaig arribr per fi a Artés i d’allà carretera per fi fins a Sallent.
En resum, el camí cap a Fussimanya el descarto per sempre per culpa de l’impresentable de la masia i els seus gossos, i sempre que agafi rutes cap a Avinyó anirem pel camí alternatiu que vam agafar. Ara ja sabem per on es surt i d’allà hi ha moltes rutes noves per fer per la zona de Moià i Artés.
A part, toca fer repòs absolut i esperar que al genoll només sigui la contusió i en pocs dies estigui bé. El més preocupant és a la mà, ja què crec que estaré mínim 15 dies sense poder agafar de nou la btt.